viernes, 9 de mayo de 2014

L’exploració de la intimitat






Joan Borja (editor), “Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals”, 3 i 4.    

     Un dels fenòmens més interessants dins del panorama de la literatura catalana recent ha estat l’auge de l’anomenada literatura del jo. Memòries, autobiografies, biografies, epistolaris, i diaris han anat fent-se un racó en les llibreries, i han aproximat una mica més les lletres catalanes cap a eixa normalitat que, segons afirmava Josep Pla, passa necessàriament per l’existència d’una prosa no ficcional solvent. Malgrat que cada modalitat de la literatura autobiogràfica presenta unes especificitats que fan difícil la generalització, hi ha certa coincidència entre els comentaristes a afirmar que la profusió d’obres d’aquesta mena pot obeir a una certa saturació de ficcions, inevitable en el món audiovisual en què vivim. El cinema, la televisió, els còmics, els videojocs, ja ens forneixen una dosi més que suficient de relats imaginaris, i el lector exigent trobaria en les diferents vessants del  memorialisme una proposta que li aportaria una intensificació de valors tan importants com la veracitat i l’autenticitat. Dintre de la literatura del jo, potser siguen els diaris el gènere que ha experimentat un esclat més espectacular, per tal com alguns autors de les darreres generacions s’han llançat al seu conreu sense complexos, i han unit el seu nom als mestres del gènere (Pla, Fuster, Manent, Gaziel, Puig i Ferreter...). Tota aquesta pràctica recent ha conformat un corpus compacte i puixant, que “Àncora del temps”, el llibre que comentem, antologa de manera molt encertada.  El criteri que Joan Borja ha seguit per a fer la tria  ve avalat per una enquesta realitzada pel Grup de Recerca de Literatura Contemporània de la Universitat d’Alacant entre cinquanta crítics, escriptors i especialistes universitaris en el marc del V Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica. Malgrat les inevitables absències, els vint-i-dos escriptors d’aquesta antologia, acuradament presentats en les notes introductòries, representen les veus més significatives del dietarisme català actual. Hi trobem tota la diversitat discursiva pròpia del gènere, a cavall de l’assaig, la narració, la descripció paisatgística, la crònica, el llibre de viatges, el diàleg, l’expressió lírica,  la confessió íntima, la captació de la quotidianitat... Tot i  l’aire de família que presideix els universos literaris de cada explorador del jo, existeixen entre ells marcades diferències. Per posar-ne tan sols uns exemples: entre les exquisides incursions narratives de Pere Gimferrer en episodis amagats de la història de l’art, l’enginy verbal de Joan Garí, condensat en els sues aforismes; la comunió amb el ritme de les estacions de  Miquel Pairoli i la lucidesa introspectiva de Valentí Puig  subjau una substancial diferència de tarannà literari. Pel que fa a la selecció dels textos, ha estat també resolta de manera pràctica i eficaç, en tant que en la majoria dels casos són els mateixos autors els que l’han dut terme. Tal i com observa Joan Borja al pròleg, la finalitat última d’ “Àncora del temps” –com la de qualsevol antologia– és incitar el lector a llegir amb més profunditat l’obra dels escriptors representats. Creiem que es tracta d’un objectiu plenament acomplit, i que la riquesa del dietarisme català contemporani bé s’ho val. Siga com siga, aquest volum, magníficament editat per 3 i 4, és ja valuós per ell mateix: resulta difícil trobar en un sol llibre un cabal tan divers de vida i literatura.  [Información, 24 d'abril 2014]