lunes, 13 de julio de 2015

El Valor de Cèlia i Ricard

 
 
    Dissabte passat, en la Casa Rural Enric Valor de Penàguila, vam viure una emotiva vetllada. La Coordinadora Alcoià i Comtat pel valencià, de la mà de l'incombustible Francesc Gisbert,  va lliurar el I Premi Valor a Celia Ibáñez i Ricard Sancho per la seua tasca de defensa de la nostra cultura. Ells van ser els fundadors de la  llibreria Set i Mig d'Alacant, que en 1974 i al llarg dels anys següents es va convertir en una referencia ineludible per a la literatura en català i punt de trobada dels partits valencianistes. Després del sopar d'homentage va haver una magnífica actuació musical del grup Jazz Acords amb Sofia Moltó. En el transcurs de l'acte es va lliurar als homenatjats un llibre amb algunes col·laboracions literàries i fotografíes de l'època. Aquest que ve a continuació és el meu text:      
 
 
"Per als que ens alimentem també de llibres, les llibreries ocupen un lloc fonamental  en la nostra biografia. De fet, podem resseguir la nostra trajectòria vital fent -ne  l’inventari . La meua primera llibreria, de xiquet, fou una tenda de Benilloba que anomenàvem “la botigueta”. Allí, don Daniel, un dels  mestres del poble, acompanyat per  la seua amable muller,  tenia una petita però selecta col·lecció de llibres i tebeos  dels quals em proveïa. Primer, naturalment, foren els Pulgarcito i els Mortadelo y Filemón, però més tard la cosa es posa seriosa: em vaig comprar les Rimas de Becquer, en una bonica edició il·lustrada que encara conserve, i això em va obrir les portes d’un altre món. Més endavant vaig marxar a Alacant, i allí l’afecció als llibres, lluny de desaparèixer, no va fer altra cosa que augmentar. En Alacant hi havia moltes llibreries per a triar, la majoria ja desparegudes. N’hi ha dues, especialment, que han restat en la meua memòria: Laos, que estava enfront del Portal d’Elx, i Set i mig, no massa lluny d’allí, en un carrer que donava a la Plaça de Correus. Estàvem a finals dels setanta, i eren els anys en què les reivindicacions autonomistes i la defensa de la cultura valenciana es mostraven en plena ebullició. I tocant als llibres en català, Set i mig era una referència ineludible. Quan jo vaig començar a freqüentar-la, a causa sobretot de començar els estudis de Filologia Catalana, Cèlia i Richard ja no la regentaven. Fou més tard, parlant amb ells al poble que em vaig assabentar que foren ells els que la posaren en marxa. Mai no els estaré prou agraït.  Fou en Set i mig que em vaig comprar els primers llibres en català: El llibre de meravelles, de l’Estellés; Nosaltres el valencians, de Fuster, i tota la resta. Segurament fou aleshores quan vaig concebre la insensata idea de contribuir jo també a omplir els prestatges de les llibreries amb algun llibre de collita pròpia. Ara que les velles llibreries tradicionals estan convertint-se en una espècie en perill d’extinció a favor de les asèptiques grans superfícies, és de justícia retre homenatge a aquests dos pioners. Gràcies Cèlia i Richard per la generosa llavor que vau sembrar."       

No hay comentarios:

Publicar un comentario